Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

01/10/10 Ultra Trail Guara Somontano. La crònica.

Només arribar a Alquezar, els nervis, es comencen a palpar a l'ambient, durant el sopar amb un munt de cares conegudes de curses d'arreu, entre anècdotes i riures, no podem oblidar el que ens espera demà.
Donen la sortida, som uns 280, en total, entre la cursa curta i la llarga, sortim cap al final, com quasi sempre, primer error, tenim un tap molt gran, que ens costa bastant de superar, doncs el primers quilòmetres, hi ha molt de corriol.
Un cop portem uns 15, ja portem la nostra posició correcta, bon ritme, tot i que es presenteix que farà una calor important.
Arriba el fatídic quilometre 29, mentre corro en baixada, ensopego, caiguen de costat, em faig mal al dit gros del peu, però segueixo corrent, penso que només es un trompada i que ja es passarà, arribem al control 4, dinem, durant la parada, el dolor s'intensifica, tot i així seguim, quedem uns 10 km, fins al proper control, 6 de pujada i 4 de baixada, d'aquelles que fa desitjar que torni la pujada.
L'Andreu, company d'aventures, ja veu que no vaig bé, em planteja que abandoni, no hi vull ni pensar, puc suportar el dolor, tampoc n'hi ha per tant, arriba la baixada, tinc el dit molt inflat, em fa mal a cada pas, em cauen llàgrimes del dolor, assumeixo que a Rodellar, al km 43, ho he de deixar, primeres cures d'un company que es de la creu roja, pensa que està trencat, ambulància i cap a l'hospital, la doctora també pensa que es trencat, començo assumir, que mínim 1 mes de repòs, el món es cau a sobre, les radiografies diuen el contrari, el dit està sencer, quina alegria, de 7 a 10 dies sense esport i ja està, sóc el tio més feliç del món, quina bona noticia.
Tornada cap a Alquezar, a estar amb els amics, aprofito l'endemà per gaudir de la festa, felicitar els que han acabat, compartir penes amb els que no, però sobretot disfrutar de l'ambient de festa, que es viu, que l'ultrafons no es res més que una gran festa, les curses es l'excusa per trobar-nos i gaudir del que més ens agrada.
Moltes gràcies, Laura, Maria, Jordi(petit), Jan, Martí, Carme, Mireia, Pere, Andreu i Jordi, per fer-me gaudir del diumenge. De vegades no acabar, es competir en una altre cursa, la de la recuperació, es més silenciosa i més llarga, però només es pot guanyar.
Track del recoregut
03/03/11 Ultra Trail Guara Somontano. Crònica gràfica, de Martí Alsina

Comentaris

  1. Hola Quim, no has d´agrir res, tot el contrario, doncs varem pasar el diumengue amb un corredor"de elite".
    Crec, que si fossis un cotxe, series un 2 CV i diesel a més a més, que el dia de la cursa vares tindre un reventón a la roda, pensa que aixo, li passa fins i tot als Ferraris ultim model de 800 CV, sembla que en Xesc li va passar algo semblant.
    A mes dies abans que si Marnathon,Tri Banyoles,3VIES VERDES 142KM........Quim ja tocava, aparca el 2CV al garatge 1 dia, 2 dies o 3 , a descansar i ANIMS.Ens veiem
    Perepeterpan.

    ResponElimina
  2. molts anims!!!! el descans tot i que ens sembla que no el necessitem es fa indespensable.Recupera forçes i endavant!!!!!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Pere, al meu 2CV li haure de fer un repas de xapa i pintura, que està atrotinat.
    Moltes gràcies Lluís, fare una paradeta per agafar forces i agafar impuls.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!