12/10/10 Sensacions de llarga distància.

Només de pensar el que em fa sentir la llarga distància, se'm dispara el cor, comencen a brollar paraules i el record s'apodera del meu pensament.
Les sensacions són moltes, personals i intransferibles, es complicat, però intentaré explicar-me.
Dies abans, només de pensar-hi, em tremola el cos per dintre, pessigolles a l'estómac, al preparar el material es el moment més critic, doncs et venen tots el dubtes i pors al cap.
A la linea de sortida, riures, anècdotes i nervis mal dissimulats, compartits amb els coneguts i els acabats de conèixer.
Sona l'inici, comença la pau, tots els fantasmes, s'esfumen com ombres en la boira, per endavant el que fa dies esperes.
Durant, hi ha moments de tot, vas fent, disfrutant de l'entorn i del repte en si, quasibé sempre, en un instant o altre, apareix una baixada de moral, cosa normal, floreixen els dubtes, aquí es on es demostra la fortalesa de la ment, que tot ho pot, superes el sot i endavant.

Particularment, a la que he passat l'equador de la distància, tot i saber el que queda per davant, ja ho veig possible, mentalment, es com si la primera meitat fos pujada i la segona de baixada.
Els últims 10 minuts de carrera, aquest són els millors, ja ho tens a la butxaca i frueixes cada metre, l'asseboreixes al màxim, els ulls s'humiteixen, potser es per aquest 10 minuts, que competeixo 20 hores.
L'arribada, el moment més fotogènic, pots compartir les emocions, amb els que han arribat, amb els voluntaris de l'esdeveniment.
L'endemà, les agulletes et recorden la gesta, el somriure fàcil delata la felicitat viscuda, vius amb la certesa, de que qualsevol cosa que et proposis i realment vulguis, s'aconsegueix.

Per obtenir aquestes sensacions, es igual si es fa nedant, corrent, en bici, en triatló, en caiac, caminant, etc... Tampoc es important la distància , per alguns pot ser 200 km, per d'altres 5 km, l'important es el fet de volguer-se superar a un mateix i l'esforç que això representa.

+ Sensacions