25/01/11 Viure

Hi ha qui viu com si fos etern,  millor fer-ho com si haguéssim de morir demà, amb  els deures fets, amb somnis realitzats i un munt més en procés.

Hi ha qui només sap viure en l'ahir, es veritat que quan no sabem on anem, es important veure d'on venim, però no cal viure en el record permanent, s'ha mirar endavant, sempre endavant!

Hi ha qui només viu en el futur, com si lo bo, sempre estes per arribar, sense adornar-se que el futur, no és més que el proper passat.  
Hi ha qui té la vida tan buida, que li pesa massa i l'emplena donant consells, que ell mai no segueix.

Hi ha gent, morta en vida, són vegetals, grisos, apàtics, es queixen, quan estan a la feina, es lamenten, quan no poden treballar, volen diners, per comprar el que realment no volen, tenen el que no necessiten, envejant el que no els fa falta, mai tenen temps per a res, la realitat es el que el temps, no te res per a ells.
Hi ha qui té la mirada tancada, es creu posseïdor de la veritat absoluta, no sap entendre la diversitat d'opinions, de maneres de fer, de formes de ser, que no sigui la seva, en la diferència està l'enriquiment personal.

Hi ha qui es disfressa, cada dia, per semblar, qui creu que els altres, volen que sigui, millor ser com som, a fi comptes, podem enganyar a tothom, menys a nosaltres mateixos.
Hi ha qui només veu, les seves limitacions, em de mirar les nostres capacitats. 
Hi ha qui te por de caure, d'equivocar-se, d'espifiar-la, més por ens hauria de fer no intentar-ho, cada fracàs, ens  aprop a més a  l'èxit.

Hi ha qui no sap que cada dia és únic, s'ha de saber gaudir, treure lo bo de cada situació, de vegades costa i es veu amb una mica de distància, però la part positiva sempre hi és.

Hi ha qui busca excuses per no fer les coses, quan la pregunta important no es per que no fer-ho, sinó com aconseguir-ho.

Hi ha qui pensa que el més important es aprendre i s'oblida que lo primordial es, primer, saber desaprendre.

Hi ha qui troba que la vida es molt complicada, li fa falta el manual d'instruccions,  viu com si fos  un examen, lo que en realitat és un regal.

Hi ha qui vol deixar empremta en el seu pas pel món, sense saber que és el món qui ha de deixar petjada en nosaltres i no a l'inrevés.

Hi ha qui voldria ser immortal per tenir temps per fer-ho tot i s'aburreix un diumenge per la tarda, perquè no sap que fer. 

Hi ha qui, ha aprés a gaudir cada moment com si fos màgic, únic en si mateix, a aprofitar una cosa tan efímera  i fugicera com la vida, a saber que no cal esperar-ne res en concret, només tenir les mans buides per poder agafar el que ens ofereix, a cada instant.
Hi ha qui... 

+ Sensacions