Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

26/02/11 Marxa Noctuna camí St. Jaume

Només arrancar, a l'hora d'agafar el tren que ens duria a la sortida, la cosa prometia diversió i riures a dojo, anar amb els amics Makis, és presagi de passar-ho molt bé. Caminada nocturna de 37 km, que hem fet en7 hores i mitja. Pel camí s'ajunta en Lluís, company d'equip de la Trailwalker 2011. Ha estat una trobada d'anarko-esportistes, amb dorsal inclòs, dels que val la pena guardar i una bona organització.
Sortida de Llançà, direcció Port de la Selva, pel camí de ronda, per enfilar cap a Sant Pere de Rodes, ens ha vingut a acompanyar la tramuntana, baixada del monestir, per un corriol, ràpid i una mica tècnic, amb vistes impressionants, veure part de l'Alt Empordà adormit, és preciós, un cop a Pau, ja ha estat planer, el tram final fins a Figueres per asfalt. No havia vist mai tants cotxes de policia en un mateix dia, la majoria reduïen al veure'ns, un, fins i tot, ens ha fet dos passades, m'he sentit observat.
A les 3:45 del matí, arribada a l'estació d'autobusos que ens havia de dur a Girona, tot tancat, normal, ens expliquen que hi ha una cafeteria oberta, cap allà, no ho està, a esperar al ras, amb son, cansament i fred, que arribi l'hora. A la fi, l'autocar, que bé, calentons, mini dormideta, ja estem a Girona, estació tancada, una hora més al ras, es posa a ploure, entrem cap al bar, no, massa maco, no obren fins 10 minuts abans que surti el nostre tren, així que cap a Sils i falta gent, cap a esmorzar a les nostres terres, que no ens fallem, d'acabar a anar a  taula han passant casi 4 hores.
Com bon repte, la part dura ha estat la mental, en aquesta marxa, més que el recorregut, ha estat l'espera, s'ha fet dur, però en bona companyia, 4 acudits i alguna anècdota, tot passa millor.
Com molt bé explica el Carlus Vila, en un extracte de la conversa amb el seu pare: ahir vas sentir una mica el que sentien els maquis de veritat , fred, humitat , les esperes... es ara que esteu massa ben acostumats ... cotxes fins a peu de muntanya, barres energètiques i bona roba.... a vegades ens adonem que per enfortir el cos i la ment no fa falta tant i... lo que sembla poc és molt.
Track

Comentaris

  1. A sigut en plaer compertir penurias al vostra costat...fins un altre!!!!
    visca l'anarquia esportiva i que tremolin els senglars que per cert no hem vam veure cap..jajajaja

    General Carlus

    ResponElimina
  2. Els tenim espantats, pobres senglars, ;-)
    Ha estat molt bé, hem de repetir aviat.

    ResponElimina
  3. anarkia esportiva!! m'agrada la idea. Un dia haig e venir d'excursió anarko-lúdico-esportiva amb vosaltres.
    Joan Vinyoles

    ResponElimina
  4. Has de venir Joan, amb els Makis, la diversió està asegurada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!