15/03/11 Dia de pluges

No saps com arriba, de vegades escoltes aquella cançó, que tenies perduda en la memòria, sents una olor que et recorda un altre temps, un gust que et transporta a un altre lloc, llegeixes sobre un tema que et toca aprop, escoltes una comentari que et remou o simplement  ve de cop i volta, l'estómac s'encongeix, hi ha alguna cosa que et menja de dins cap enfora, es fa un nus a la gola, et flaqueja el cos, els ulls s'humitegen, la boca es seca...
El món et cau als peus, tot es fa gran, creixen muntanyes al davant teu, mentre et sents petit, petit, comencen a sagnar les ferides, tot al teu voltant va lent, el món agafa una velocitat de vertigen, recordes errors passats, et lamentes pel que no has gosat fer, et venen a la ment preguntes sense resposta i respostes que no volen saber la pregunta.
En el teu entorn tot es fa fosc, no veus ningú, perquè ets incapaç de mirar a algun lloc que no sigui a dins teu. Passes el dia posant el teu millor somriure, aquell, que tantes vegades has assajat davant del mirall, és la teva millor protecció, la mirada fugicera et delata, no és curiosa, ni plena de vida com sempre, un tot vermellós es difumina al fons dels teus ulls, un riure forçat, camines amb les espatlles abatudes i el pas lent degut a la càrrega que portes.
De vegades passa, en dies de pluja, com el d'avui, en que l'aigua neteja els carrers i les llàgrimes et netegen l'ànima, mires a traves del vidre, veus les gotes com  van caient, no paren, tot plegat sembla la fi, però no és més que un nou principi.
Mica en mica, comences a despertar, surts de tu mateix, tot es torna a posar al seu lloc, la foscor deixa pas a la llum, les mides tornen a ser les normals. deixes d'estar trist, saps que la tristor és inevitable i necesaria, per poder gaudir intensament l'alegria cal saber que és la tristesa.

+ Sensacions