22/04/11 Travessia Els Pirates del Mar d'Amunt
19 pirates nedaddictes hem anat a conquerir el mar d'Amunt.
El mar estava entremaliat, tenia moltes ganes de jugar, amb molt respecte, sense cap por, ens hem endinsat a l'aigua salada que tant ens agrada, sembla que fem aquestes coses perquè volem desconectar tot, perquè som temeraris, perquè som solitaris, és totalment al contrari.
No volem desconectar, ho fem per conectar amb la natura, al cap d'unes braçades arriba el moment, en que el propi món desapareix, em compenetro amb el mar, és difícil d'explicar, em sento molt, però que molt còmode, sensació de benestar, no tinc la ment en blanc, la tinc en blau, miro avall, veig el fons marí, miro als costats, les formacions rocoses de la meva estimada Costa Brava, miro endavant veig als amics amb qui comparteixo l'aventura, no puc parlar amb ells, però sé el que estan sentin.
Sembla temerari, anar a nedar, amb previsió de pluja i de llevantada, ens agrada sentir-nos vius; no hem de demostrar res a ningú, ho fem perquè disfrutem de la natura en estat pur, la natura no és només un dia càlid d'agost, també és un dia gris d'abril, amb vent i onades, amb l'aigua a uns 15 graus, varem canviar el recorregut inicial per un altre per tenir les màximes condicions de seguretat, vam decidir fer dues voltes a la platja de Garbet, tot i que la segona, va ser diferent, per l'empitxorament de la climatologia, vam nedar uns 3.400 metres.
Sembla solitari nedar, al mar no ho estem mai de sols, multitud de peixos ens venen a saludar, les onades juguen amb nosaltres, les plantes ens recorden que la gran massa blava té vida pròpia, a més anem amb bons amics, que ens organitzen la travessia i el suport, com en Toni Domenech i família, , un caiaquista dels Pagaia, que ens va venir a ajudar, els amics i familiars que ens animen, ens donen tot el suport i la cobertura necessària, un munt d'amics, que acabem al voltant d'una taula, creant nous projectes, buscant la manera de fer-ho millor i pensant en la propera ocasió d'anar a compartir jornada amb el nostre gran amic el mar.
Gràcies a la Mónica Campaña, al Jorge Pérez i al Lluís Saura, tenim un munt de fotos de la travessia i gràcies al James Manresa, tenim el recorregut exacte, que és pot veure en l'última imatge.
El mar estava entremaliat, tenia moltes ganes de jugar, amb molt respecte, sense cap por, ens hem endinsat a l'aigua salada que tant ens agrada, sembla que fem aquestes coses perquè volem desconectar tot, perquè som temeraris, perquè som solitaris, és totalment al contrari.
No volem desconectar, ho fem per conectar amb la natura, al cap d'unes braçades arriba el moment, en que el propi món desapareix, em compenetro amb el mar, és difícil d'explicar, em sento molt, però que molt còmode, sensació de benestar, no tinc la ment en blanc, la tinc en blau, miro avall, veig el fons marí, miro als costats, les formacions rocoses de la meva estimada Costa Brava, miro endavant veig als amics amb qui comparteixo l'aventura, no puc parlar amb ells, però sé el que estan sentin.
Sembla temerari, anar a nedar, amb previsió de pluja i de llevantada, ens agrada sentir-nos vius; no hem de demostrar res a ningú, ho fem perquè disfrutem de la natura en estat pur, la natura no és només un dia càlid d'agost, també és un dia gris d'abril, amb vent i onades, amb l'aigua a uns 15 graus, varem canviar el recorregut inicial per un altre per tenir les màximes condicions de seguretat, vam decidir fer dues voltes a la platja de Garbet, tot i que la segona, va ser diferent, per l'empitxorament de la climatologia, vam nedar uns 3.400 metres.
Sembla solitari nedar, al mar no ho estem mai de sols, multitud de peixos ens venen a saludar, les onades juguen amb nosaltres, les plantes ens recorden que la gran massa blava té vida pròpia, a més anem amb bons amics, que ens organitzen la travessia i el suport, com en Toni Domenech i família, , un caiaquista dels Pagaia, que ens va venir a ajudar, els amics i familiars que ens animen, ens donen tot el suport i la cobertura necessària, un munt d'amics, que acabem al voltant d'una taula, creant nous projectes, buscant la manera de fer-ho millor i pensant en la propera ocasió d'anar a compartir jornada amb el nostre gran amic el mar.
Gràcies a la Mónica Campaña, al Jorge Pérez i al Lluís Saura, tenim un munt de fotos de la travessia i gràcies al James Manresa, tenim el recorregut exacte, que és pot veure en l'última imatge.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!